dimecres, 6 de març del 2013

Varanasi, Vanarasi o Benares?



L'autobus sembla no tenir pressa ni hora d'arribada a casa clara. Asseguts amb els culs ja quadrats, ens desafia la paciencia. Xerrem amb el nou company de viatge, el Juan Carlos, fem pulseres, llegim, dormim i observem el paisatge. Alguns amb tantes hores fins i tot devoren llibres. Espantem la gent amb els nostres culs blancs sota la pluja i la ciutat ens rep "por todo lo alto". Carrers foscos, caca de vaca al terra barrejada amb fang, motxilles a l'esquena i passejant-nos per la Varanasi cercant un llit buit. Un raconet de terra i uns matalassos d'escuma ens fan servei i passem la primera nit a casa, contents, nerviosos i ansiosos per coneixer-nos ja els amagatalls d'aquesta ciutat. La nova parada del cami apareix davant nostre amb dies ennuvolats i plujosos. Tot i aixi no ens deixa de sorprendre. No plora, es purifica (i ens purifica!), potser fins i tot plou aigua del Ganges. Aqui es on va morir Shiva, el destructor del mon (per sort Brahma el crea de nou i Vishnu el preserva i aixi successivament). Pero aquest poder de destruccio te alhora un gran poder purificador tant a nivell personal com a nivell universal. Es per aquest motiu que en aquesta ciutat hi trobem, a la vora del Ganges, families incinerant els cossos dels seus familiars recent morts, bodes, gent banyant-se i purificant els seus cossos...


Volem marxar al Kumh Mela pero ens esperem a que el cel faci una treva i ens concedeixi la possibilitat de visitar el lloc del que tant ens han parlat. Aquests dies afegits a Varanasi ens brinden la possibilitat de veure el trasllat de campaments amb desenes i desenes de Naga Babas (guerrers de Shiva) a la vora del riu a causa del mal que ha fet la pluja i les inundacions als campaments d'Allahabad. Aquests personatges son aquells qui renuncien a tots els vincles que els uneixen a allo terrenal o material per consagrar-se a la recerca de l'alliberament espiritual. Aixi es converteixen en monjos errants, dedicant-se a la meditacio i la contemplacio. Son personatges que van vestits amb cendres i coloregen la seva pell.
Despres de tot aixo us preguntareu: i que cony es el Kumh Mela aquest? Aqui ve l'explicacio!
Es tracta d'un peregrinatge hindu 4 vegades cada 12 anys. Cada cicle d'aquests 12 anys inclou un "maja kumbhamela", aquest any a Allahabad (a 3 hores amb autobus de Varanasi) on hi participen milions i milions de persones. Aquest any s'hi esperen uns 100 milions. En aquest peregrinatge l'aconteixement mes important es la immersio al riu. Els Naga Babas (ara ja heu de saber qui son!), els dies astrologicament calculats (dies de Shahi Shan) son els primers en banyar-se nus, despres tothom pot. Submergir-se completament, segons els hindus, netejara de tots els pecats el protagonista i les seves seguents 88 generacions.
Arribat el moment, l'autobus ens deixa a les portes dels campaments. S'allarga fins on arriba la vista, miris cap on miris. L'arribada al Rainbow Camp ens fa sentir especials (realment, ho som?). Despres de caminar durant una hora amb els sol volent travessar les nostres pells (pells que als pocs dies se sentiran ressentides), ens reben amb abracades (de les llargues, de les que agraden tant) i amb uns quants: benvinguts a casa! Aqui som gent d'arreu, babas i fins i tot nens. Ens transmet una pau interior que ens transporta a una petita platgeta a la vora d'un riu, que sera el nostre raco preferit dels 2 dies que conviurem amb aquesta gent. Per ells els diners no son necessaris i no cal que aportem res durant la nostra estada. O si, de fet, aportem allo mes gran que tenim i allo que mes agraeixen, ens aportem a nosaltres mateixos, les nostres mans, les nostres converses, la nostra col.laboracio...
Tornem a Varanasi, deixant el Juanma al Rainbow, despres d'haver vist un raconet de mon que reuneix gent, que d'un principi, ens semblaven bojos i que, despres, potser, ens han fet sentir mes bojos a nosaltres. Retornades a la gran ciutat, hem de fer el que de moment menys ens agrada, acomiadar-nos. En Juan Carlos torna a casa. El veurem a la nostra tornada, de ben segur!
Uns dies de tranquil.litat, fotografies i menjar que s'apropa a l'occidental i ja ens tornem a trobar els tres cowboys (ja retrobats) amb les motxilles a l'esquena buscant l'andana del nostre tren, el nostre vago i la nostra llitera.



I aixi estem, esperant que us agradi seguir-nos llegint i visqueu una mica el que estem vivint nosaltres. Seguiu alegres i disfrutant!
Salut!

Xenia i Mariona.

3 comentaris:

  1. Amb el poc que veig, em faig una idea dels colors que us envolten. No deuen tenir comparació amb cap altre lloc del món, no?

    Es molt bonic tot el que expliqueu....

    ResponElimina
  2. Ens encanta seguir el que feu des de la distancia, seguiu escrivint cròniques tan maques com aquesta i disfrutant de l'experiència. Petons!!

    ResponElimina
  3. Esteu guapisimes, unes fotos precioses, com les experiencies que esteu vivint, un peto per les dues i seguiu explicannos la vostra aventura,muakkkkk

    ResponElimina