Kolkata!

Sortim de Varanasi d'esquenes i somrient a qui ens saluda amb la ma. Debem ser una estampa molt graciosa. No hi ha qui ens miri i no li aparegui un somriure als llavis i, agradant-nos la situacio, som nosaltres qui provoquen aquestes reaccions a la gent del carrer.
Primer contacte amb els trens indis, no sabem si haurem de dormir els uns damunt els altres o tindrem habitacio i tot. Sigui el que sigui estem disposats a viure l'experiencia de 13 hores rodant per les vies del tren. Ja dins, l'ambient es agradable, la gent es amistosa i el recorregut que havia de ser interminable ja se'ns fa curt. De bon mati apareix davant els nostres ulls una Calcuta que se'ns assembla a Londres a uns i a l'Habana als altres. Pugem a l'autobus que ens porta al nostre barri i caminant amb la casa a l'esquena ens trobem ja a casa, Maria Hotel a Sudder Street. I ja dins l'habitacio amb sostres alts i un ventilador que dona voltes sense parar com si corres perque arriba tard a algun lloc. Sembla mentida pero tant felices les nostres panxes salten, canten, ballen i viuen remogudes i en caos constant. Ja ho diuen que l'India es caotica, no? Comencem a integrar-nos!
Fem dues noves companyes de cami, la Maialen i la Maitane, que compartiran passejos per una Calcuta desconneguda als nostres passos, apats i llargues converses. Recorrem carrers, visitem una altra part del Ganges, ens enamorem de les parades de fruita del mercat i tot i que no es una ciutat en la que hi hem posat grans expectatives, l'acceptem com a ciutat al nostre cami.

Anant a buscar el tren entre rapids comiats tristos pero amb un toc de color d'un vermell nas de pallasso, decidim retrobar-nos en tres setmanes en un altre raco de l'India. Fins aviat, princeses!
Ens sentim en pau amb nosaltres mateixes i amb el que ens envolta. Gaudim cada moment fent veure que es l'ultim, l'unic o el primer. No tenim por del que ens depara el cami perque ningu mes que nosaltres l'esta dibuixant (ja sabeu!). Tenim ganes (en ocasions ansia) d'explicar-vos-ho tot fil per randa, amb pels i senyals, amb tot luxe de detalls. Pero sabem que podeu esperar i us fara il.lusio que encara tinguem mes aventures a compartir. De moment unes quantes, bastantes, moltes...

Sigueu felicos, bonics i boniques!

Xenia i Mariona.