Corroborem que ja hem estat al sud!

 Després d'una altra nit de tren (comencem a arribar a la conclusió que quasi dormim millor als trens que als hostals), arribem a Bengalore on fem escala agafant un altre tren. Sht! No ho digueu al revisor però hem fet tot el trajecte damunt els caps dels passatgers, al lloc on viatgen normalment les maletes. No us penseu que ens hem tornat boges, ho hem après de la gent d'aquí. A Mysore coneixem com es fan els "biris", tabac natural sense additius químics, com fan l'incens i comprem essències naturals. Voltem pel mercat de fruita i verdura quan els venedors ja pleguen les parades per anar cap a casa. Quan ens llevem, un autobús ens porta dalt d'un turó amb un parell de temples que no passaran a la història del nostre viatge (sin más!). El palau del Maharajà es fa immens als nostres ulls. Un gran jardí i un munt de temples l'envolten i el fan més bonic. Una audioguia en espanyol ens fa imaginar com es vivia en aquesta casa. Tot i així, tot ho disfrutem rascant-nos aquí, rascant-nos allà, amb molta força de voluntat i una paciència que encara no haviem utilitzat en el que portem de viatge. El senyor farmacèutic corrobora el que ja haviem previst: una petita reacció al.lèrgica que superem sense més (una mica de crema antihistamínica i ja està!). Il.luminen el palau al tard, li ressegueixen tots els contorns amb milers de bombetes quan ja és tot fosc. A l'hostal ens acomiadem del Manel i el Juancho, ens veiem a casa, companys! Sopem i agafem un altre sleeper train que ens portarà a la platja altra vegada. 

Un rickshaw ens porta al centre del poble on ja fem d'una habitació casa nostra. Aquests dies coneixem Kudle Beach perdent-nos per roques de platja i camins per autèntics aventurers, Ohm Beach (que és la nostra preferida si li trobes el racó) i Half-Moon Beach (on veiem el Quique per primera vegada). Un rickshaw amb presses ens porta a agafar un tren que, amb nervis, cames tremoloses, ungles rosegades i plans per descarregar motxilla, comprar bitllets i pregar que el tren tingui misericòrdia amb nosaltres, ens desespera arribant una hora i mitja tard.

Us hem d'anunciar oficialment que la Xènia és un reclam per a les vaques sagrades índies. Agrada perquè sí. Ens han atacat ja unes quantes vegades i han volgut menjar-se el nostre esmorzar. En fi, no li agraden!





 





Sigueu beeen feliços, bonics i boniques!
 
Mariona i Xènia