divendres, 15 de març del 2013

Anant del sud al nord per l'oest, Tamil Nadu i Kerala.


Pugem al tren amb 30 hores per endavant. Es tard, ja de nit i tenim la son ja dins el cos. Pugem i ens esperen les lliteres que ja coneixem. Una a baix, una al mig i una a dalt. Passem la nit i surt el sol. Ens espera un dia de lectura, fruita, escriptura, xerrera i inici de projecte. Si, ara tenim un projecte (un en concret ara dins els caps. Des que estem aqui n'arribem a tenir milions). Tenim ganes de cooperar, col.laborar, coneixer mes a fons, aprendre i creixer encara una mica mes del que estem fent (ja, se que sembla dificil!). Vam posar-nos en contacte amb Haribala ( http://haribalaong.blogspot.in/ ) i conviurem amb ells els mesos de juny i juliol a Koilakuntla, Kurnool, Andhra Pradesh. Mes endavant us explicarem mes concretament la nostra feina.
En fi, trenta hores que van passar volant. Un dia sencer i dues nits. El tren anava dues hores tard i l'hora d'arribada era les 6 i poc del mati a Chennai, pero a les 4'30h ens llevem quasi sols al vago i amb soroll d'estacio de fons. Haviem arribat i ningu ens havia despertat per informar-nos-en. Sort que era la ultima parada del recorregut, sino potser us estariem escribint des de la fi del mon. 



 Chennai, ciutat grossa, de fet, immensa, desperta als nostres ulls entre badalls, lleganyes i esperes d'autobus. Durant el tren ens han recomanat visitar Mamallapuram. Per tant, ens dirigim en aquesta direccio. Un nou raco amb calor, motxilles i mosquits i ja tenim l'hostal on dormirem. Anem cap a la platja. Primera vegada en mesos que veiem el mar i deixem ballar les nostres ments en un ocea desconnegut. Passem la tarda en una zona que ens sorpren, un parc ple de grans pedres com llencades des d'una nau del cel, amb petits microclimes on realment es pot respirar, pedres tallades amb superheroines i vaques sagrades i petites construccions on des de dalt shi veuen les postes de sol. Tambe hi ha un far que indica el cami de possibles pescadors desorientats. Dormim entre mosquiteres amb forats, mosquits dins i mosquits fora i un ventilador que ni fa moure l'aire calent que inunda l'habitacio i comenca a ofegar-nos.Un bany de bon mati, una mica de ioga, una capbussada amb mon dels somnis. Passegem una estona i un autobus ens porta a caminar altra vegada amb la casa al damunt per agafar un tren dels de veritat sense haver de dormir (per sort no a hora punta!). Dinar super barat al restaurant oficial de l'estacio i ja tornem a ser dalt d'un tren amb la sleeper class direccio Kanyakumari. 


Ens llevem al sud, al sud del sud de mes al sud (algu diria que som del sud de sentiment, som del sud de les arrels). Ens fem un fart de passejar pels carrerons daquest poble pescador amb un tant per cent de turisme indi forca elevat, barques, pescadors, sortides i postes de sol amb el sol mes immens que havien gravat abans els nostres ulls. Temples enmig de l'aigua on hi hem d'arribar amb vaixell i un temple a terra ferma que ens deixa entre sorpresos i estranyats. Ens llevem un mati per veure el naixement del sol pero la pluja i els nuvols no ens el volen deixar veure. Curiosos i plens d'ansia d'aventures decidim sortir de casa igual. La pluja vesteix (o desvesteix) els nostres cossos que des de l'escullera criden a tots els deus i al mon sencer que som felicos i aixi procurarem seguir. I aqui acaba la historia de Kanyakumari al nostre diari, amb un altre tren on aquesta vegada coneixem el Manel, un arquitecte de Santa Coloma que viura amb nosaltres i compartira "10 milles per veure una bona armadura".



Ens dirigim a Varkala, un indret que la guia recomana als "motxilerus" (podriem dir que ja ho som una mica) i que a nosaltres ens sembla al que s'assemblaria a un veritable parais. Platges de sorra fina i aigua calenta, txiringuitos amb menjar mes occidentalitzat, crancs amagats a la sorra que ens sorprenen corrent amb nosaltres els matins esportistes (si, hem comencat a correr!), matins d'esmorzar sucs de fruita naturals i torrades amb nutela i una nit de comiat en que ens regalem un sant sopar. Per ser un poble de costa, peix, calamars i gambes. Llastima que ens falta un bon vi d'acompanyament. Un mati despres de correr amb suor i sal de mar sobre els nostres cossos encara ajudem uns pescadors que donen instruccions de com hem de col.laborar per treure la barca de l'aigua. Han estat dels millors comiats i un tren ja ens porta cap a Alappuzha.

 
Despres d'una estona buscant, l'hostal ve a nosaltres i l'habitacio, amb unes congues (trencades!) ens crida a tocar. Es nit de Shivaratri i al costat del temple es fa festa. A ritme de musica hindu i algun que altre hit com el "Disco dancer" marxem sent l'anima de la festa i tenim sobre nostre les mirades dels nous admiradors (amb els nostres movimientos sexys, mare de deu senyoor!). Una nit d'estels preciosos orfes de lluna. El dia seguent anem a fer una ruta pels backwaters amb la petita barca del nostre conductor preferit, en Guirish. Un recorregut que se'ns fa forca llarg (5 hores asseguts al terra de la barca). Fem tarda d'escriure i de panxing. 




Ens llevem i els autobusos saben on anem. Ens porten directament a Fort Cochin on, despres de buscar forca estona, amb les motxilles a l'esquena, trobem un lodge a la nostra mida. Parets plenes de graffitis del Bansky, lampares hippies, terres i portes pintades, una habitacio amb una dutxa d'aigua minima pero acollidor, divertit i entranyable. Marxem a visitar el poble i un parell de motorickshaws ens porten gratis cap al barri jueu on ara nomes hi viuen quatre families. Visitem la sinagoga i tornant caminant ens trobem que just fins dema hi ha la "India's First Biennale, comprem l'entrada i visitem alguns dels edificis de l'exposicio. Veiem les xarxes xineses al tard, com ens han recomanat i quan ja volem anar cap a l'hostal fem competicio nois-noies per comprovar l'orientacio i rapidesa de cada equip. Les noies en 7 minuts som ja dins l'hostal tocant la guitarra i cantant hits que tenim al cap des de fa dies. Els nois tarden dues hores en trobar el lloc on dormim i gracies a algu que els porta amb moto fins la porta. 








 Ens llevem i arribem a Munnar amb autobus. Es un descans de la calor, una nit freda de mantes, una sensacio que feia molt temps haviem oblidat. Un poble rodejat de camps de te que ens brinda un passeig de tot un mati perdent-nos entremig de plantacions que s'estenen fins on arriben els nostres ulls. De tornada cap a casa passem per un museu del te. Un autobus ens torna capficades i absortes en els nostres pensaments, en versions de cancons que ja son banda sonora del viatge i en contes de llibretes per l'Anna. 
Si, volem dedicar una part d'aquesta actualitzacio a ella. L'Anna te 5 mesos i mig i quan tornem ja tindra un mes de vida. Benvinguda al mon, petita bonica. Ja t'esperem amb candeletes!!









Ja sabeu, a disfrutar, capsgrossos! :)


Xenia i Mariona.

2 comentaris:

  1. Hola preçioses,quines fotos mes rechules, esteu guapisimes, aixi m'agrada que us mantingeu en forma, entre caminar amb la casa a sobre, correr i menjar fruita, tornareu fetes uns figurins, cuideuse molt, un petooooo

    ResponElimina
  2. Hola!!! Quina bona pinta tot plegat, platges, barques i totes les fotos maques que penjeu. No pareu veig, ben fet. I ja teniu plans per al juny i juliol, si que mireu lluny jeje. A seguir disfrutant. Mua!

    ResponElimina