Kathmandú!

Les tres passejant per Boudha!

Aquests dies hem visitat la ciutat. Hem vist Swayambhunath, un temple budista elevat sobre la ciutat. És l'anomenat temple dels monos. Thamel és el barri de turistes per excel.lència. On comprem la roba de muntanya i on tenim un parell de restaurants preferits. La Plaça Durbar (“palau”) és on antigament es coronava i legitimava els reis i està plena de temples. El Maju Deval, un d'ells, és on ens agrada seure al sol a llegir. Si camines cap al sud hi trobes la plaça Basantapur, antigues quadres d'elefants on ara hi ha un munt de paradetes ambulants. I si segueixes caminant arribes a Freak Street (casa!).

Pujant les escales del temple dels monos

Encenent espelmes..

La nova lectura.

El nostre pitjor malson!

Demanant desitjos...

  

Enmig de les tres voltes al temple.

A Swayambhunath!

Farà 6 dies que tornem a ser aquí. Caminem amunt i avall. Al principi ens enfadavem amb nosaltres mateixes per perdre'ns anant al mateix lloc de cada dia. Ara caminem pel carrer i ens saluden. Coneixem uns quants racons dels preciosos. Sabem on seure i llegir quan estem agoviades i on prendre el sol quan tenim les mans i els peus congelats. Aquesta ciutat, la contaminació, els embusos, la gent, les olors, les pudors, l'incens, les banderoles d'oracions, els monos, els gossos, les flors, els temples, les campanes, els “om mani padme hum”, els black teas, els hot lemons, els dal bhats, els cheese nans, els curts, el yak cheese, les crispetes del bar del wifi, les mantes que portem tot el dia damunt, els namastes, les suntalas, la gent, freakstreet, la música i mil milions de coses més podrem dir que ens recordaran aquest petit lloc de món que per nosaltres ja és molt gran. En definitiva, quan estem cansades se'ns escapa allò de: ai, tinc ganes d'arribar a casa. Casa nostra? Sí, us hem d'explicar un secret, això ja és una mica casa. 



 Cuideu-vos, companys i companyes!
Xènia i Mariona-

Descansant al riu despres del primer dia de caminar

Hem estat de trekking. Tot sembla diferent des d'un altre punt de vista. Des de les alcades, des de la muntanya, des de la neu i el fred, des d'un Nepal que no haviem tastat i que ens agradaria (despres d'aquests dies) que fos un plat del nostre menu de cada dia. Us expliquem!
El primer dia: arribem a Syaprhubesi despres d'unes quantes hores amb autobus (dels tipics nepalis, musica, gent a vessar...). Escollim lodge, ens passejgem pel poble i a descansar!
Segon dia: comencem a caminar, sembla que la pujada no acaba i les forces comencen a defallir. Arribem a Chilime i decidim que aqui farem nit.
Tercer dia: arribem a Tato Pani (aigua calenta amb nepali), unes termes al mig de la muntanya i ens passem hores i hores en remull. Al sortir-ne semblem avis i avies amb les mans plenes d'experiencies.

Veient el Tibet. Cansats pero felicos!

Quart dia: ens recomanen la vista de la platea tibetana des de Taruche. Arribem a Naghtali, descarreguem motxilles i ens en anem cap alla. Les vistes son espectaculars i a la baixada decidim que ens quedem en un refugi (on no hi ha ningu!). A mitja nit, ens n'adonem que sembla que comenca a nevar pero no ens preocupa fins que ja ens llevem nevats del tot!
Cinque dia: la neu apreta i sembla que ens quedarem al refugi. Sort de que aqui hi ha homes de muntanya que pensen en tot. Entrem llenya, neu per desfer i ens fem uns tes beeen calents. A mig mati decidim que quedar-nos pot ser una mala jugada i baixem (nevant, pedregant i plovent) fins a Thuman. Aqui farem nit.

Fora del nostre refugi. Ens semblava estar dind d'una pel.licula!

Sise dia: En Juanma baixa cap a Syaprhubesi aviat per que ja ha de tornar cap a Kathmandu. Nosaltres ens llevem i baixem (perdent-nos i veient paisatges increibles) fins al mateix lloc per comencar ja la ruta cap a Langtang. En Juanma ha perdut l'autobus i ens el trobem a la Social Bakery. Pugem fins a Bamboo i alla fem nit.
Sete dia: De cami a Tyangsyap Village ens trobem en Ben (les casualitats no ens deixen de sorprendre!!) i fem el cami amb ell. Alla fem nit. 
Vuite dia: avui, ja cada un per separat, caminem fins Kyanjing Gumba. Aqui tambe fem nit. Es un ambient especial. Tot nevat, rodejat de sismils i setmils sembla que estiguem dins d'una pel.licula. 
Nove dia: fem cims (4200m i 4700m) Mai haviem arribat taaaan amunt i ja no podem dir que ho tornarem a veure tot igual. Dormim a Kyanjing una altra vegada.
Dese dia: ens separem. La Xenia i jo comencem a baixar i arribem fins a Lama Hotel, despres de passar per terra de monos, yaks, vaques i pobles semiabandonats. Dormim alla.

Onze dia: Ja baixem fins a Syaprhubesi. Passegem, descansem, anem al riu (a menjar crispis!!) i de sobte (les casualitats actuant de nou!) ens trobem en Juanma i la Neus. Amb ells esperem l'arrribada de la resta de companys de viatge. Amb l'alegria de les retrobades xerrem, sopem i a dormir!
Dotze dia (i ultim!): ens despedim i agafem l'autobus. Ja hem arriibat a Kathmandu.

Aquests dies ens hem sentit fortes i debils, de cap i de cos, ens han unit, ens han fet superar pors i ens han fet creixer els sentiments de serenitat i llibertat. Aqui nomes hi ha passes gegants endavant. El cami del darrere esta fet i sempre ho estara. I a les motxilles de la memoria hi guardem (en les butxaques mes preuades) un raconet del mon que ja no ens sera indiferent. Gracies per fer-nos creixer, mon!



(Avui hem perdut totes les fotografies d'una de les targetes de la camera. Intentarem solucionar el buit en el temps amb les fotos dels nostres companys de viatge. De moment, cortesia del Juanma. Visiteu-li el blog, en definitiva un bon blog! http://cartesdasia.blogspot.com/)

Salut, preciosos!
Xenia i Mariona.

Ja fa dos dies que som aqui. Un canvi important: nova cultura, nova gent i nous companys de viatge. De moment sabem cuinar momos i que els monos son bons lladres de menjar. Dema mes i millor!
(aqui no hi ha acceents :( ...)

Mariona i Xenia.