Felicitats!

Per fi vam poder desfer-nos de la corda invisible que ens lligava a aquella ciutat. Kathmandu es va acabar fent refugi per gent malalta i homes grisos del banc del temps, com personatges de Momo. Vam agafar un autobus que ens va portar a retrobar-nos amb els companys de viatge. Ara, despres d'estar dos dies "en contacte" amb la natura altra vegada tornem a sentir que els nostres cors tornen a bategar fort, les panxes es remouen de l'emocio d'estar descobrint un altre raconet del petit mon que ens envolta i tenim les oides mes obertes que mai escoltant histories de gent apassionant.
Ahir vam anar a la World Peace Stupa per un "cami pintoresc", segons la Lonely Planet i vam dinar uns entrepans de tonyina que tenien gust a trocet de cel. Tornant vam construir un nou cami al que d'aqui un temps ja podran posar el nostre nom.

Avui hem anat a caminar rodejant el Phewa per l'altra banda. Una caminata de companyes de viatge sota un sol d'inici d'estiu i converses a la vora del llac.

I avui, hem viscut un moment forca emotiu. Ens ha marxat el Marcal, un dels grans! Ell ja ha comencat el viatge de tornada a casa. Li desitgem tota la sort possible (i la impossible tambe!), sabem que sera un cami ple d'aventures i bones experiencies.

I ja acabant, volem fer-vos saber que ens autofelicitem. Ja fa una mica mes d'un mes que vam posar-nos la casa a l'esquena i vam sortir de casa volant a un pais que encara era desconegut.

Us estimem!
Xenia i Mariona.