Kathmandú!

Les tres passejant per Boudha!

Aquests dies hem visitat la ciutat. Hem vist Swayambhunath, un temple budista elevat sobre la ciutat. És l'anomenat temple dels monos. Thamel és el barri de turistes per excel.lència. On comprem la roba de muntanya i on tenim un parell de restaurants preferits. La Plaça Durbar (“palau”) és on antigament es coronava i legitimava els reis i està plena de temples. El Maju Deval, un d'ells, és on ens agrada seure al sol a llegir. Si camines cap al sud hi trobes la plaça Basantapur, antigues quadres d'elefants on ara hi ha un munt de paradetes ambulants. I si segueixes caminant arribes a Freak Street (casa!).

Pujant les escales del temple dels monos

Encenent espelmes..

La nova lectura.

El nostre pitjor malson!

Demanant desitjos...

  

Enmig de les tres voltes al temple.

A Swayambhunath!

Farà 6 dies que tornem a ser aquí. Caminem amunt i avall. Al principi ens enfadavem amb nosaltres mateixes per perdre'ns anant al mateix lloc de cada dia. Ara caminem pel carrer i ens saluden. Coneixem uns quants racons dels preciosos. Sabem on seure i llegir quan estem agoviades i on prendre el sol quan tenim les mans i els peus congelats. Aquesta ciutat, la contaminació, els embusos, la gent, les olors, les pudors, l'incens, les banderoles d'oracions, els monos, els gossos, les flors, els temples, les campanes, els “om mani padme hum”, els black teas, els hot lemons, els dal bhats, els cheese nans, els curts, el yak cheese, les crispetes del bar del wifi, les mantes que portem tot el dia damunt, els namastes, les suntalas, la gent, freakstreet, la música i mil milions de coses més podrem dir que ens recordaran aquest petit lloc de món que per nosaltres ja és molt gran. En definitiva, quan estem cansades se'ns escapa allò de: ai, tinc ganes d'arribar a casa. Casa nostra? Sí, us hem d'explicar un secret, això ja és una mica casa. 



 Cuideu-vos, companys i companyes!
Xènia i Mariona-