Tornem a ser en una gran ciutat. Hem passat la nit dormint en un autobus, en un llit de matrimoni potser una mica curt pels Santpaus i amb un moviment no del tot agradable per les nostres panxes pero un llit al cap i a la fi. Mumbai torna a tenir el que han tingut totes les grans ciutats d'aquest viatge: alts edificis, avingudes amples, molta gent i massa cotxes, semafors (a vegades els hi fan cas), garitus d'occident i gran estacions de tren.
Visitem la Porta de l'India, on un mati anem a llegir amb el cos al sol i l'esquena suada. Ens segueix semblant curios que la gent es vulgui fer fotografies amb nosaltres nomes per no ser d'aqui. Se us acudiria mai demanar-li una fotografia a un xino enmig de placa Catalunya o a una guiri caminant per qualsevol carrer centric de Blanes? Encara gracies que algun d'ells demana permis i no semblen paparazzis robant-nos fotografies (com ja ens ha passat). Des de la Porta agafem un ferry que ens duu a la Illa Elephanta, a una hora de cami, plena de jardins amb cinc coves, 3 de les quals son temples. I, despres d'estar-ho desitjant amb candeletes, anem al cinema. Aquests dies projecten Cashme Badoo (curios que a tots els cinemes hi facin just la mateixa pel.licula), una comedia juvenil fresqueta i amb ball i musica, autentic Bollywood. Sona l'himne de l'India i ens posem de peu. Sona musica i mig ballem. I menjant crispetes gaudim repanpinflades en unes butaques de cinema de veritat. La segona pel.licula (al dia seguent) es un dramon, amb una mica d'accio i poc ball i musica pel nostre gust. En fi, una pel.licula que a casa no haguessim anat a veure mai.
Perdre's pels carrers d'aquesta ciutat te el seu encant. Ple d'edificis enormes i arquitectura colonial que xoca amb la imatge de centenars de families vivint al carrer, just a les voreres del davant. Aqui deixem ja tancat el que ens queda de voltar per l'India. Tenim tots els bitllets de tren fins arribar a Delhi (no sabeu que facil es comprar-los a Catalunya comparat amb el show de comprar-los aqui).
Sigueu felicos, bonics i boniques.
Xenia i Mariona.
Visitem la Porta de l'India, on un mati anem a llegir amb el cos al sol i l'esquena suada. Ens segueix semblant curios que la gent es vulgui fer fotografies amb nosaltres nomes per no ser d'aqui. Se us acudiria mai demanar-li una fotografia a un xino enmig de placa Catalunya o a una guiri caminant per qualsevol carrer centric de Blanes? Encara gracies que algun d'ells demana permis i no semblen paparazzis robant-nos fotografies (com ja ens ha passat). Des de la Porta agafem un ferry que ens duu a la Illa Elephanta, a una hora de cami, plena de jardins amb cinc coves, 3 de les quals son temples. I, despres d'estar-ho desitjant amb candeletes, anem al cinema. Aquests dies projecten Cashme Badoo (curios que a tots els cinemes hi facin just la mateixa pel.licula), una comedia juvenil fresqueta i amb ball i musica, autentic Bollywood. Sona l'himne de l'India i ens posem de peu. Sona musica i mig ballem. I menjant crispetes gaudim repanpinflades en unes butaques de cinema de veritat. La segona pel.licula (al dia seguent) es un dramon, amb una mica d'accio i poc ball i musica pel nostre gust. En fi, una pel.licula que a casa no haguessim anat a veure mai.
Perdre's pels carrers d'aquesta ciutat te el seu encant. Ple d'edificis enormes i arquitectura colonial que xoca amb la imatge de centenars de families vivint al carrer, just a les voreres del davant. Aqui deixem ja tancat el que ens queda de voltar per l'India. Tenim tots els bitllets de tren fins arribar a Delhi (no sabeu que facil es comprar-los a Catalunya comparat amb el show de comprar-los aqui).
Sigueu felicos, bonics i boniques.
Xenia i Mariona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada