diumenge, 28 d’abril de 2013

Rajastan, la frontera amb el Pakistan.

Arribar a l'hotel d'Udaipur (super barato), sortir a caminar al centre de la ciutat per visitar tot allo que "no te puedes perder" i adonar-te que tens l'hotel a tuma pel cul... Per sort, ens agrada caminar (i estalviar en rickshaws ens agrada encara mes). Veiem el Lago Pichola, al mig l'hotel on es van gravar escenes d'Octopussy, una del 007. Ens passegem per carrers i carrerons de cases blanques amb les parets pintades, fem petites compres en botiques i botiguetes de gent del pais, visitem el City Palace, del que ens avorreix com una ostra l'audio guide...Fem un mati de relax, de fer de l'habitacio casa real i fem les maletes per seguir rodant. 
De bon mati, un autobus amb les butaques reclinables (reclinades tota l'estona) i ben caluros ens porta cap a Jodhpur, la ciutat blava, on en Kuku (ja em direu quin nom es aquest...) ens convenc per dormir al seu hotel. No us imagineu la ciutat tota blava, forca cases ho son pero ni molt menys totes. Esmorzant pa amb nutella en un carrero (no podem oblidar el bon gust de les coses de casa..), incontables families ens miren i una ens convida a casa seva i a contemplar les vistes des de la terrassa. No parlen ni una gota d'angles, la llengua de signes fa el be a tot el mon! Caminem hores i hores per carrers, carrerons, carrers sense sortida, carrerets i coses que semblen carrers. Ens assequem per dins, es impossible que ens quedi cap gota d'aigua a l'interior, com es pot arribar a suar tant? 
Agafem un tren nocturn, d'aquells de dormir que ens agraden i a les 6 del mati ens plantem a Jaisalmer on ens espera en Shiva per dur-nos a l'hotel. Estem a les portes del desert. Dormim dins el Fort i les nostres vistes des de l'habitacio son realment espectaculars. Tornem a perdre'ns (quan diguem aixo no dubteu de la nostra orientacio, almenys de la de la Mariona, volem dir que divaguem per la ciutat). Per dins i per fora del Fort, comprant (a les princeses de l'occident ens agrada consumir, ja ho sabeu!). Una ciutat que sembla feta pel decorat d'una pel.licula. Dinem i sopem en varies rooftop (terrasses) i ens dirigim al desert primer en jeep i despres en camell (autentiques dones del desert!). Uns camells, en Johnny Walker i en Rocky, que obeien el guia amb sorolls de boca quan tenia ganes de correr. "Fem un te" al bell mig de les dunes despres d'haver espatllat la camera de fotos (tranquiiiiils, seguiu llegint!). Sopem menjar no picant pero si especiat i voltem amb el camell de nit. Ens estirem dalt de la duna i disfrutem d'una nit d'estels brillants com mai, de fred i d'espantar escarbats (tot te la seva tecnica, pregunteu-ho a la Xenia). 
Retornades a la ciutat passem un dia intentant fer fugir la mandra, acomiadant-nos de la ciutat i fent, altre cop, la maleta. Una altra nit dalt del tren. Una nit de poques hores pero que ens agrada ben poc. No volem ser unes turistes mes, no ens agrada el paper de guiri no integrat i que ho veu tot des de lluny i des de fora. 
Tornem a estar caminant per la coneguda Jodhpur. Per fi, podem dir, despres d'una estona d'inestabilitats emocionals i baixons varis, que arriba el nostre enyorat positivisme de vida i que la sort ens torna a somriure. La camera se'ns torna reparada despres de pagar una mica, res com poder tornar a fotografiar els racons que anem coneixent! El senyor de l'audioguia ens explica els secrets d'un Fort que ni ens avorreix ni ens desagrada, Mehrangat, alcat sobre la ciutat.
Agafem un tren ben aviat direccio Ajmer i despres de caminar mitja hora ens sembla que les motxilles ja no pesin tant. Pushkar ens rep amb un hotel amb piscina (si, si, piscina, no es que ens haguem tornat boges i ens volguem gastar els sous de les nostres seguents vides, es baratuu!). Aquest poble no te res mes per donar-nos que un llac sagrat (un lloc important pel peregrinatge), un carrer ple de botigues i uns dies de relax entre la brisa marina del ventilador i remullar-nos a l'aigua. Fem un parell d'excursions per veure la ciutat des de les altures. Una vista forca impressionant des d'uns temples mig en destruccio. La calor, el sol i el paisatge arid fan que la pujada sigui mes dura del que sembla. Retornades a Ajmer ens acomiadem del Rajastan i ja tremolem imaginant la capital. 
Un sleeper de nit, tot sembla correcte. Uns intenten baixar i els de l'andana (sense tenir clar allo de "dejen bajar antes de subir") intenten encabir-se dins el vago. Tot ens comenca a ser estrany quan, on hi ha d'haver 6-8 persones, n'hi ha 13-14. Alguna cosa anuncia que aquesta nit sera divertida. I efectivament! Una nit d'overbooking envoltades de veritables indis que no parlen angles quasibe, gent que dorm a terra sense coixi, llencols ni res per l'estil i revisors que foten fora del vago gent a empentes ("this is India, my friend!" que diriem nosaltres...). Nomes preguem per no tenir ganes d'anar al lavabo (letrina, obviament!) per no haver de trepitjar quatre caps, sis cames i deu bracos pel cami...

Tenim problemes, creiem que hem perdut una altra de les targetes plenes de fotografies 280 i pico exactament mes. No entenem que passa, si som nosaltres, si es la camera, si son les targetes...No podem ensenyar-vos el que estem vivint. Prometem guardar-ho ben endins per explicar-vos-ho amb pels i senyals..

Un peto,
Xenia i Mariona.

Cap comentari:

Publica un comentari