dimarts, 28 de maig de 2013

De la capital del pais a la capital de l'amor per excelencia.

Despres de tots aquests mesos trepitgem la capital del pais. Sense coneixer-la ja ens fa por...
Ens rep una vella Delhi de matinada encara amb la son als ulls, i un metro (si, si, esteu llegint be, un metro!) nou, mes nou que a Barcelona, ens duu a Nova Delhi, on podem arribar a la conclusio que entrem a la ciutat per la porta gran...Ens intenten timar...A NOSALTREES! Els que ens llegiu normalment i els que tot just ara ens seguiu el rastre sabeu que ja portem un temps patejant-nos aquestes terres. Aquell senyor (cara dura i desgraciat tambe el podriem anomenar) ens explica que l'oficina on volem comprar una serie de bitllets de tren estara tancada fins al cap de tres dies i el molt imbecil ens tanca una reixa als morros. Sabem que no es veritat i entre aixo, la calor d'una estacio india a les 6 del mati i la rabia que ens esta fent sentir aquest home, tot suma per a que el nerviosisme vagi pujant de 7 a 9 sobre una escala de 10. L'home acaba sortint per potes i a les 8 les oficines son obertes i tenim els bitllets a la ma. Amb positivisme ens prenem aquesta ciutat com un lloc de pas i la intentem coneixer recorrent-la a peu, veient tot el que sha de veure. Dit i fet, 7 hores caminant amb pocs i curts descansos. El Red Fort, el museu de Gandhi, Conaught Place i el barri treballador (una Barcelona constant a les 7 del mati), el barri ric on estan situades les embaixades, la porta de l'India i el monument al lloc on van matar a Gandhi. Una ciutat una mica caotica pero no tant com imaginavem, de gent pobra, de gent rica i on la diferencia es massa palpable, massa visible. Ciutat que ja nomes tornarem a trepitjar (excepte el seu aeroport) quan marxem/retornem/volem/patim cap a "casa", cap a Catalunya, millor dit!
I ara si, un avio ens condueix a Bangkok. Un nou pais impres al nostre passaport. 

AGRA. I tu que estaries disposat a fer per amor? Els Amics de les Arts ja deien: "I contemplant el Taj Mahal des de l'ultim angle que ens quedava em vas fer una pregunta que no em negaras que tenia mala bava. "Un maraja va perdre la seva dona i aquest palau li va fer construir. Si ens passes aixo a nosaltres, que faries tu per mi?""
La millor escena per preguntarho? Davant del Taj Mahal, potser? 
- Amor de veritat?- ens preguntem- d'aquell en el que no creiem?. Si. Doncs...tot?
I llavors ens apareix aquella minima esperanca que ens queda a tots quan el final que preveiem no es el que voldriem. I si...? No estem disposades a deixar temptar la sort. Una de les coses que hem apres aquests ultims mesos es que en tot moment tenim la paella pel manec i aixo ens agrada, de fet, ens encanta! Ens mirem l'una a l'altra amb una moneda a la ma. Sabem que pensem, sabem quin es el desig de l'altra. Pero clar, els desitjos no es poden explicar, oi? La llencem al lloc on descansen dues persones que si que creien en l'amor. Taj Mahal, dona'ns sort, va, Taj Mahal! I sortim d'alla com qui no vol la cosa, com si dins no hagues passat res, admirant el que algun dia algu va fer per amor. Un espectacle arquitectonic, un palau que s'ha de veure una vegada a la vida. Nosaltres hi hem entrat amb els nervis del: aiaiai, el Taj Mahal... i n'hem sortit felices amb el: quina passada, tiu!
I ara...et toca a tu! Que estaries disposat a fer per amor?

Perdoneu per la falta de fotos...no ens la volem jugar a perdre'n mes. Tingueu paciencia, que en tindrem per donar i vendre a l'arribada, aneu preparant cerveses a la nevera!

Xenia i Mariona.

2 comentaris:

  1. Hola!!! M'agrada tornar a llegir-vos, ja em pensava que havieu abandonat el blog jeje. Ja tinc birres preparades a la nevera xD!! Sobre l'escrit, això es de fa un temps, no? D'abans de tailandia. Que vagi tot bé i seguiu explicant. Mua!!

    ResponSuprimeix
  2. estrelles a la nevera preparades! ejejejeje bones experiències ens expliqueu! un petoo molt fort muak

    ResponSuprimeix