diumenge, 7 d’abril del 2013

Si aixo es guerra....que no vingui pau!

Som dia 21, avui hem quedat amb la Maitane i la Maialen a la German Bakery d'Arambol. Fem escala d'autobusos: Margao train station, Margao bus station, Panaji, Mapusa i a l'ultim autobus el desti, coincidencia o el que sigui que ha de ser, fa que el retrobament sigui abans, tots dins el mateix bus, tots arribant tard, tots felicos de veure'ns les cares de nou. Trobem el que sera casa nostra a Goa, una cabana de bambu a 70 metres de l'aigua, i marxem a fer el sopar de benvinguda. Son dies de platja, de llac, de fer-nos agradar conduint una moto (sense experiencia, sense casc, sense carril propi, amb gent al darrere, amb la felicitat dibuixada en cada rafega de vent que pentina els nostres cabells i amb camins per fer i defer sense punt d'arribada). Celebrem aniversaris de vintiquatre anys i fem regals sorollosos de sorpresa. Coneixem gent del pais que tenen el cap ben lluny del mateix pais.



A l'anterior actualitzacio ja us vam parlar del Kike, un noi de Saragossa molt viatjat. Compartim dinars, sopars, cerveses, concerts i jam sessions.
Heu sentit parlar del Holi, clar esta. Ara ja es tracta d'una festa coneguda arreu del mon. Nosaltres l'hem viscut aqui, d'on es originaria. Col.lorejant-nos amb la moto, desitjant-nos un: Happy Holi! a tothom que passa i sent els "guiris" mes colorits que es pot veure pel mercat de les puces d'Anjuna. Fins i tot, com actrius i actors famosos, ens demanen fer-se fotografies amb nosaltres, com a simbol de Holi. Tornem a casa i ens posem guapos, avui es el sopar de comiat. 
Aixo es tan occidental que"l'anem a fer una birra" ja no ens sembla estrany. Dormim acompassades al ritme de la nit i ens llevem per acomiadar qui ha compartit part del viatge i bots de carretera darrere la moto. Per sort, ja imaginem la retrobada a casa d'uns i a casa els altres.


I un dels moments mes emotius dels quasitresmesos que portem aqui: mengem un croisant de nutella (no us flipeu, no s'assembla ni de ben lluny als croisants que teniu al cap!) pensant que d'aqui unes hores el nostre superheroi ens deixara de protegir. Per sort, te un munt de fulls on tot el que hi escrigui ens arribara rapidament i sense necessitat de carter ni noves tecnologies. (Abracada telepatica, contacontes!) Si fossim nosaltres les escriptores del teu blog, segur que et mereixeries una actualitzacio a "una persona, un mon". Trobarem a faltar trobar-te (quasi) cada mati corrent, els (contes) que ens has explicat, que ens desitgis cada nit somnis dolcos i lliures, cantar cancons en grup, que ja te'ns perdis per tot arreu, imaginar histories de nasss de pallassos i fugir de les vaques al teu costat. Tenim massa projectes al teu costat a la tornada, per tant, ves preparant la barca, pirata!




I ara, aqui, comenca el nostre viatge en solitari. Una solitud de parella. Uns dies mes d'exercici, de platja, de relax, de menjar, de migdiada, de passejos i de nits musicades. Un llit emmosquiterat del que fa mandra entrar i sortir per la tecnica super depurada que ja dominem al cap d'uns dies.
Els matins estan plens de despertadors, mandra, roba de correr, peus descalcos sobre la sorra de la platja, trobades amb gent estranya que ens fa petites entrevistes els ultims minuts de recorregut, travessar rius quan desemboquen al mar, crancs que fugen als nostres peus i estrelles de mar ensorrades.















Happy Holi, bonics!
Xenia i Mariona.

1 comentari:

  1. M'agrada,Xènia amb motooooo,eeeeeeehhhhhh, molt bé.seguiu aixi de feliçes i contentes, perque veureus a vosaltres be i feliçes, emb fa molt feliç tambe a mi i de segur que a molta mes jent que os estime com jo, cuideus molt carinyoooooo, SALUTTTTTTT

    ResponElimina