Despres de tot aixo us preguntareu: i que cony es el Kumh Mela aquest? Aqui ve l'explicacio!
Es tracta d'un peregrinatge hindu 4 vegades cada 12 anys. Cada cicle d'aquests 12 anys inclou un "maja kumbhamela", aquest any a Allahabad (a 3 hores amb autobus de Varanasi) on hi participen milions i milions de persones. Aquest any s'hi esperen uns 100 milions. En aquest peregrinatge l'aconteixement mes important es la immersio al riu. Els Naga Babas (ara ja heu de saber qui son!), els dies astrologicament calculats (dies de Shahi Shan) son els primers en banyar-se nus, despres tothom pot. Submergir-se completament, segons els hindus, netejara de tots els pecats el protagonista i les seves seguents 88 generacions.
Arribat el moment, l'autobus ens deixa a les portes dels campaments. S'allarga fins on arriba la vista, miris cap on miris. L'arribada al Rainbow Camp ens fa sentir especials (realment, ho som?). Despres de caminar durant una hora amb els sol volent travessar les nostres pells (pells que als pocs dies se sentiran ressentides), ens reben amb abracades (de les llargues, de les que agraden tant) i amb uns quants: benvinguts a casa! Aqui som gent d'arreu, babas i fins i tot nens. Ens transmet una pau interior que ens transporta a una petita platgeta a la vora d'un riu, que sera el nostre raco preferit dels 2 dies que conviurem amb aquesta gent. Per ells els diners no son necessaris i no cal que aportem res durant la nostra estada. O si, de fet, aportem allo mes gran que tenim i allo que mes agraeixen, ens aportem a nosaltres mateixos, les nostres mans, les nostres converses, la nostra col.laboracio...
Tornem a Varanasi, deixant el Juanma al Rainbow, despres d'haver vist un raconet de mon que reuneix gent, que d'un principi, ens semblaven bojos i que, despres, potser, ens han fet sentir mes bojos a nosaltres. Retornades a la gran ciutat, hem de fer el que de moment menys ens agrada, acomiadar-nos. En Juan Carlos torna a casa. El veurem a la nostra tornada, de ben segur!
Uns dies de tranquil.litat, fotografies i menjar que s'apropa a l'occidental i ja ens tornem a trobar els tres cowboys (ja retrobats) amb les motxilles a l'esquena buscant l'andana del nostre tren, el nostre vago i la nostra llitera.
I aixi estem, esperant que us agradi seguir-nos llegint i visqueu una mica el que estem vivint nosaltres. Seguiu alegres i disfrutant!
Salut!
Xenia i Mariona.
Amb el poc que veig, em faig una idea dels colors que us envolten. No deuen tenir comparació amb cap altre lloc del món, no?
ResponEliminaEs molt bonic tot el que expliqueu....
Ens encanta seguir el que feu des de la distancia, seguiu escrivint cròniques tan maques com aquesta i disfrutant de l'experiència. Petons!!
ResponEliminaEsteu guapisimes, unes fotos precioses, com les experiencies que esteu vivint, un peto per les dues i seguiu explicannos la vostra aventura,muakkkkk
ResponElimina