dimarts, 9 d’abril del 2013

..y olvidate de la preocupacion!





Despres de deixar occident, tres autobusos ens porten a Margao, ciutat de pas que tampoc passaria a la historia del viatge si no fos pels dibuixos de les parets i l'ambient que es respira a l'estacio de trens. Una nit alla i ja tenim massa ganes d'arribar al lloc del que tothom ens ha parlat. Agafem el tren i tenim temps de dormir, xerrar, llegir, esmorzar i ambientar-nos a l'entorn veient "El llibre de la selva". Imaginacio, planteu-vos al tros de la pel.licula on els monos rapten en Mowgli i el jefe canta el "oh, dubidu, quiero ser como tuuu..."Hampi ens rep amb una sorpresa. En Juanma camina pel carrer com si aixo ja fos casa seva. Una abracada, quatre explicacions, quatre recomanacions i ja hem d'acomiadar-nos d'ell per centessima vegada (i ja creiem que ultima!).

Una altra cabana passa a ser casa nostra. Aquesta no acaba de ser exactament el que considerarem casa. La calor, la mosquitera i els mosquits impedeixen que les nits siguin les millors del viatge, pero les estrelles brillen quasi mes que mai i ens passariem tota una nmit per contar-les. Unes motos es deixen conduir per camins i caminets. Ruines, pedres, roques, pobles, palmeres, temples, calor, sol i restaurants on fer la migdiada.
Una moto s'ho fa anar be per no tornar amb nosaltres a casa, pero tot i aixi veiem una preciosa posta de sol enfilats i fent malabars damunt de les roques del temple dels monos (despres d'haver pujat les 570 escales que ens hi duen). Ja tenim lloc preferit on, quan podem, esmorzem, dinem i sopem (quan no ens diuen que esta tancat, no hi ha power o ens foten fora...). Quan podem i ja no suportem les calors infernals dels migdies de Hampi, ens acostem al llac i ens hi capbussem. L'entorn es tan refotudament precios...

Fem un mati de temples, que si Ganesh, que si Shiva...i a la Mariona la Lakshmi la beneeix. Una caricia de trompa al cap i tot es veu amb ulls diferents, ulls de sort, ulls de persona beneida, en fi. Una altra moto decideix estar cansada de veure cada dia el mateix i ens fa anar al mecanic.

Definitivament comprovem que en aquest raco de mon les postes de sol tenen un encant especial, un noseque que enamora, alguna cosa que encara ens uneix mes. L'ultim mati decidim veure com el cuidador (de tot se'n diu cuidar avui en dia!) ajuda la Lakshmi a dutxar-se al riu. Nosaltres admirem i disfrutem amb l'espectacle com si fossim al circ. Un passeig per un cami que acaba sense avisar ens porta a les dues i a en Mowgli (el nostre nou amic gos) a enfilar-nos per roques i a fer-nos passar per escaladores expertes. L'ombra d'una gran roca ens deixa descansar i reflexionar sobre com de felices som i felicitar-nos mutuament pels 3 mesos viatjant 24 hores plegades (i ni una baralla, nens, ni una!!).


En fi, ens acomiadem d'un raco que recomanem a tothom que viatgi a aquest pais, escaladors experts, principiants, visitants amb bracos de persona esquifida... Un lloc especial que deixem ben guardat i al que ja hem promes tornar. (plegades, amb nocions de pujadores de muntanyes i dins d'un viatge del que ja en coneixem la ruta).

 Seguiu gaudint, bonics!
Xenia i Mariona.

3 comentaris:

  1. Don't worry, be Hampi! Com em va agradar..! I ara què? com continua la cosa? Jo aquí de retorn, aquesta setmana més "real" que l'anterior però m'ho vull prendre tot amb ganes. A més, si tot va bé, la setmana qu eve tinc visita!

    Aneu explicant!

    ResponElimina
  2. Moltes feliçitats per la vostra comvivencia, seguiu aixi, sense cap bronca i sobre tot cuidanvos la una de l'altra,un peto guapisimes

    ResponElimina
  3. que guapes i felices que esteu en les fotos! És molt xulo veure lo be que us ho esteu passant aquesta temporadeta! Cada linia que llegeixo és millor que la anterior, les aventures, les ciutats i les picades de mosquit.
    un peto noies!
    PS. aquet moreno us afavoreix molt

    ResponElimina